El Fòrum romà de Iulia Libica i l'arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya) [Fitxer informàtic]
/ Jordi Guàrdia Felip ; [dirigida per: Josep Guitart i Duran, Oriol Olesti Vila]
Guàrdia i Felip, JordiBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Guitart i Duran, Josep; Olesti i Vila, Oriol. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2018
1 recurs electrònic (493 p.)
Topografia arqueològica de Iulia Libica Fins l'any 1997, es van excavar parcialment diversos enclavaments amb estructures i materials d'època romana altimperial situats a la part baixa del centre de Llívia, en una àrea situada a l'oest de l'església parroquial. Entre aquests destacaven el Camí Ral, Cal Meranges, Cal Doctor, el Carrer dels Forns i l'Hort de la Falona. Entre els anys 1997-98 es va excavar en extensió un nou punt, La zona B de Les Colomines, ubicada a la part oriental de l'església. Es tractava d'un conjunt de vivendes de caire domèstic, que va viure el seu moment d'esplendor a les Fases 1 i 2 (finals del s.IaC.-mitjans s.I dC) amb una trama que aprofitava la pendent del terreny. Es van trobar restes d'un hipocaust, així com llars de foc i canalitzacions i, entre el material, ceràmiques sigil·lades itàliques i sudgàl·liques i una moneda d'August. De la mateixa cronologia eren la domus de l'Hort de la Rectoria, ubicada al costat del Carrer dels Forns, i Cal Barrier, un possible centre de caire industrial allunyat del centre principal 2-El fòrum de Iulia Libica. Evolució històrica de la ciutat als s.I-IIdC Entre els anys 1997 i 2003 es va delimitar i excavar parcialment la zona A de Les Colomines, situada a tocar de l'església. Mitjançant l'estudi arquitectònic (planta regular, habitacions a la part superior, restes del pòrtic oriental, una porta monumental d'accés i una exedra al cantó sudest) i el material (escultures, crustae, sectile, monedes de Tiberi i Claudi) es va concloure que es tractava d'un edifici públic i que podia ser el fòrum altimperial de la ciutat romana de Iulia Libica. Això es confirmà l'any 2013, amb uns sondejos que van treure a la llum diversos murs perimetrals i la cantonada nordoest, de 42,50 m d'amplada. Després de diverses actuacions dins el conjunt, entre els anys 2015 i 2016 es va descobrir el temple, situat enmig de la part septentrional de l'edifici, sobre una plataforma creada mitjançant un podium transversal.
